Val la pena aturar-se i gaudir de les petites coses tal com explica Philippe Delerm, amb tendresa i ironia, en el seu llibre El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs.
LLEGIR A LA PLATJA n’és un exemple.
No és tan fàcil, llegir a la platja. Estirat de panxa enlaire, és gairebé impossible. El sol enlluerna, cal aguantar el llibre a pols sobre la cara. Pot fer-se durant uns quants minuts, però després un es tomba. De gairell, repenjant-se en un colze, amb la mà recolzada a la templa, l'altra mà aguantant el llibre obert i girant-ne les pàgines; també és força incòmode. Llavors acaben posant-nos de bocaterrosa, amb els braços encongits al davant. Arran de terra sempre hi fa una mica de vent. Els cristallets de mica s'insinuen dins el relligat. Sobre el paper grisós i lleuger dels llibres de butxaca s'amunteguen els grans de sorra, perden el seu esclat, hi queden oblidats (és, tot just, un pes de més a més que es dispersa negligentment al capdavall d'algunes pàgines). Però sobre el paper gruixut, granellós i blanc de les edicions originals, la sorra s'hi insinua. Es difon sobre les aspreses cremoses, i brilla ací i allà. És una puntuació suplementària, un altre espai obert.
El tema del llibre també compta.. En traiem grans plaers, de jugar amb el contrast. Llegir un passatge del Journal de Léautaud on blasma, precisament, els cossos amuntegats a les platges de la Bretanya. Llegir A l'ombre des jeunes filles en fleurs, i recuperar un món balneari
de canotiers, d’ombrel·les i de refinades salutacions a l'antiga. Submergir-se, sota el sol, en la malastrugança plujosa d'Oliver Twist. Cavalcar a la manera de d'Artagnan dins la immobilitat feixuga de juliol.
Pero treballar «amb el color» també esta bé: estirar infinitament Le Désert de Le Clézio en el propi desert; i, aleshores, en les pàgines, la sorra dispersada adopta secrets de tuareg, ombres lentes i blaves.
De llegir massa estona amb els braços estirats davant, el mentó s'enfonsa, la boca menja platja; llavors ens redrecem, amb els braços encreuats al pit, una sola mà esquitllant-se a intervals per girar les pàgines i marcar-les. És una posició adolescent. Per que? Estira la lectura cap a una amplitud un pel melangiosa. Totes aquestes posicions successives, aquests assajos, aquestes molèsties, aquestes voluptats irregulars, són la lectura a la platja. Tenim la sensació de llegir amb el cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada