Bonica poesia de Júlia Costa i Coderch
La perruquera del Raval
té una mirada de princesa
i un terrat ple de roba estesa
des d’on es veu la catedral.
Va arribar un clar matí de juny
de passatgera clandestina
amb un germà i una cosina
d’alguna terra de molt lluny.
Ara és la reina del carrer,
té dos infants de xocolata,
assecadors brillants, de plata,
i un amant jove que és cambrer.
Endega trenes de colors,
fa permanents a les velletes,
pinta de blau les ungles netes,
vora la Rambla de les Flors.
La perruquera del Raval
té pinces d’or, rulos de canya,
laques de Xina, i una aranya
que li teixeix els mocadors.
Et pot deixar el cabell daurat
si el pas del temps te l’emblanquina
o de color de fusta fina
o d’un vermell agosarat.
Maquilla rostres esvaïts,
perfuma l’aire de canyella,
et torna jove si ja ets vella
i t’abelleix trobar marit.
Té tovalloles de cotó,
pintes de closca de tortuga
una aprenenta que remuga,
i mil bombolles de sabó.
La perruquera del Raval
tanca a l’estiu, una setmana,
i se’n va a veure una germana
que té casada a la Bisbal.
Llavors el cor de la ciutat
des de la Rambla al Paral•lel
sembla que dormi sota un vel
com en un conte de veritat.
Fins que de sobte, algun matí,
torna a arrissar cabells rebels
pinta de roig blanques arrels
i tenyeix ungles amb carmí.
Llavors els músics de carrer,
disciplinats, fan una fila,
i amb barretines de paper
endeguen una cercavila.
I una cançó sense final
i una tonada de violí
diuen a tots que ja és aquí
la perruquera del Raval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada