Al Tall, l'últim concert

Sala Pau Casals de L'Auditori de Barcelona
Un comiat entre amics
“Donarem les gràcies al nostre públic, que ens ha fet ser qui som, i a tots els que corporativament o personalment ens han ajudat a connectar amb la terra. Us deixem les nostres cançons; amb elles, sempre ens tindreu entre vosaltres”
FONT : enderrok

Tio Canya Deixeu que rode la roda (Edigsa, 1976)
una cançó que no ha passat de moda, encara cal seguir cantant.


En la pobla hi ha un vell 
en la pobla hi ha un vell 
que li diuen tio Canya: 
porta gorra i brusa negra, 
porta gorra i brusa negra, 
i una faixa morellana. 
Tres voltes només va anar 
el tio Canya a València: 
primer quan va entrar en quintes 
i en casar-se amb sa femella. 
La tercera va jurar 
de no tornar a xafar-la; 
que a un home que ve del poble, 
ningú fa abaixar la cara. 
Set vegades va fer cua, 
set vegades va fer cua, 
en presentar uns papers, 
per no saber expressar-se, 
per no saber expressar-se, 
en llengua de forasters. 
Aguantà totes les burles, 
les paraules agrejades, 
i a la Pobla va tornar. 
Tio Canya, tio Canya, 
no tens les claus de ta casa: 
posa-li un forrellat nou 
o et farà fum la teulada. 
Tio Canya tingué un fill 
Tio Canya tingué un fill 
que li diuen tio Canya: 
porta gorra i brusa negra 
porta gorra i brusa negra, 
i una faixa morellana. 
Bé recorda el tio Canya 
quan varen portar-lo a escola 
set anys, la cara ben neta, 
ulls oberts, camisa nova. 
Però molt més va obrir els ulls 
el xiquet del tio Canya 
quan va sentir aquell mestre 
parlant de manera estranya. 
Cada dia que passava, 
Cada dia que passava 
anava encollint els muscles 
per por a que el senyor mestre 
per por a que el senyor mestre 
li fera alguna pregunta. 
Aguantà càstigs i renyes 
sens gosar d´obrir la boca 
i la escola va odiar. 
Tio Canya, tio Canya, 
no tens les claus de ta casa: 
posa-li un forrellat nou 
o et farà fum la teulada. 
Cròniques del carrer diuen 
cròniques del carrer diuen 
d´uns nets que té el tio Canya 
que són metges a València 
que són metges a València 
professors i gent lletrada. 
Quan a estiu vénen al poble, 
visiten el tio Canya 
i el pobre vell se´ls escolta 
parlant llengua castellana. 
Però cròniques més noves 
expliquen que el tio Canya 
ja compta amb besnéts molt joves 
que alegren la seua cara. 
Mai parlen en castellà 
mai parlen en castellà 
com han après dels seus pares, 
sinó com la gent del poble, 
sinó com la gent del poble 
la llengua del tio Canya. 
Reviscola, tio Canya, 
amb gaiato si et fa falta 
que a València has de tornar 
Tio Canya Tio Canya 
no tens les claus de ta casa: 
posa-li un forrellat nou, 
perquè avui tens temps encara.