Diu la tradició que Eulàlia era una adolescent de 13 anys que vivia amb els seus pares, una família benestant, al Desert de Sarrià. Unes versions diuen que va ser denunciada per algú que volia quedar-se amb part de la fortuna familiar, altres diuen que va ser ella qui es va presentar davant el governador Dacià per recriminar-li que es perseguís els cristians. Sigui com sigui, Dacià la va fer presa i la va sotmetre a tretze martiris de gran crueltat, un dels quals va ser, segons explica el folklorista Joan Amades al Costumari Català: “posar-la tota nua, dintre una bóta plena de vidres i claus per tal que es ferís i lacerés dolorosament, bóta que fou engegada pel lloc conegut avui per la baixada de Santa Eulàlia”.
Versions diverses de la tradició diuen que el cos de la santa va ser enterrat en lloc desconegut perquè les autoritats romanes no poguessin localitzar-lo. Va ser l’any 878 quan el bisbe Frodoí va localitzar unes restes a l’església de Santa Maria de les Arenes, temple sobre el qual es va erigir, posteriorment, Santa Maria del Mar, i les va identificar com les despulles de la santa.
llegir article sencer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada