LLETRA
La Seu està engalanada
perquè ara es pot reflectir
a la mar un altre pic
fa estona que l'enyorava.
Qui és aqueixa meravella
que s'ajeu al meu damunt
com catifa de vellut
que brilla com pols d'estrella.
Que estava trista, estimat,
les ones canten al vent
t'he cercat impacient
i no t'he pogut trobar.
Només per ser al teu costat
m'allarg com un brollador
mir al cel per se més prop
i tu no em dónes la mà.
Tot i que tenc enyorança
pensant en tu molt sovint
quanta joia puc sentir
recordant-te amb la bonança.
I no em deix d'enlluernar
cada cop que el sol te fita
ta figura és tan garrida
que valen ulls per mirar.
Mirant cap a l'horitzó
i quan ja no t'esperava
la brisa m'ha duit calmada
el bon fat del teu retorn.
Que no veus que som es llac,
gran dama, reina des Parc?
Per tu m'he deixat posar
saladina de la mar.
Xaloc música
Música Pilar Reiona
Àlbum Capicua
Any 2001
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada