Avui, 3 de desmbre, és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Conte publicat al document No estàs sol escrit per pares i mares adreçat a famílies amb fills amb transtorns del desenvolupament.
Esperar un fill és com planificar un fabulós viatge de vacances a Itàlia: compres moltes guies de turisme i fas uns plans meravellosos: El Coliseu, el David de Miquel Àngel , les gòndoles de Venècia... També pots aprendre algunes frases en italià. Tot és molt excitant. Després de mesos de preparació, finalment arriba el dia: prepares les bosses i estàs molt nerviós. Algunes hores després, a l’avió, l’hostessa diu: " Benvinguts a Holanda." "Holanda?", preguntes, "¿què vol dir amb Holanda? Jo vaig pagar per anar a Itàlia! Tota la meva vida he somiat amb anar a Itàlia." Però, hi ha hagut un canvi en el pla de vol i l’avió ha aterrat a Holanda i t’hi has de quedar. Així que has de sortir i comprar noves guies de turisme, fins i tot aprendre un idioma nou . El que és important és que no t’han portat a un lloc horrible: es tracta, simplement, d’un lloc diferent. És més lent i menys enlluernador que Itàlia. Però després de passar-hi algun temps i recuperar la respiració, comences a mirar al teu voltant, i notes que Holanda té molins de vent, tulipes, fins i tot Rembrandts... Però tots els qui coneixes estan ocupats anant i venint d’ Itàlia presumint del temps meravellós que hi han passat. I durant la resta de la teva vida, et diràs: "Sí, aquí és on se suposava
que jo anava. Això és el que jo havia planejat." Aquest dolor mai no desapareix, perquè la pèrdua d’aquest somni és una pèrdua molt significativa. Però si malgastes la teva vida lamentant no haver arribat a Itàlia, mai no podràs ser lliure per gaudir del que és especial, les coses encantadores que t’ofereix Holanda.
Esperar un fill és com planificar un fabulós viatge de vacances a Itàlia: compres moltes guies de turisme i fas uns plans meravellosos: El Coliseu, el David de Miquel Àngel , les gòndoles de Venècia... També pots aprendre algunes frases en italià. Tot és molt excitant. Després de mesos de preparació, finalment arriba el dia: prepares les bosses i estàs molt nerviós. Algunes hores després, a l’avió, l’hostessa diu: " Benvinguts a Holanda." "Holanda?", preguntes, "¿què vol dir amb Holanda? Jo vaig pagar per anar a Itàlia! Tota la meva vida he somiat amb anar a Itàlia." Però, hi ha hagut un canvi en el pla de vol i l’avió ha aterrat a Holanda i t’hi has de quedar. Així que has de sortir i comprar noves guies de turisme, fins i tot aprendre un idioma nou . El que és important és que no t’han portat a un lloc horrible: es tracta, simplement, d’un lloc diferent. És més lent i menys enlluernador que Itàlia. Però després de passar-hi algun temps i recuperar la respiració, comences a mirar al teu voltant, i notes que Holanda té molins de vent, tulipes, fins i tot Rembrandts... Però tots els qui coneixes estan ocupats anant i venint d’ Itàlia presumint del temps meravellós que hi han passat. I durant la resta de la teva vida, et diràs: "Sí, aquí és on se suposavaque jo anava. Això és el que jo havia planejat." Aquest dolor mai no desapareix, perquè la pèrdua d’aquest somni és una pèrdua molt significativa. Però si malgastes la teva vida lamentant no haver arribat a Itàlia, mai no podràs ser lliure per gaudir del que és especial, les coses encantadores que t’ofereix Holanda.
Gràcies Rosa M. Fernández (mare del Jordi) per compartir amb nosaltres la teva experiència en els grups FEAC.
Feliç dia!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada