Així l'explica Dolors Sabaté al seu bloc, autora del llibre El Fanalet d'en Tasi juntament amb Jordi Giralt.
"[...]recordo perfectament com anàvem a ca l’avi, a Montgat, i tota la cosinada voltàvem passadís amunt, passadís avall, amb els fanalets encesos i cantant, cridant, les cantarelles, totes les estrofes de les cançons. Amb els llums apagats esperàvem el moment en què l’espetec sonés al sostre, talment com un tro, i comencéssin a ploure fruits secs i caramels. La pluja espetegava als nostres caps i esquenes, dins dels fanalets i a les rajoles. Paravem per recollir, tot a la pila comú, i algunes vegades, a plena llum, descobríem un grapat de confits, cacahuets de xocolata, paraigües o altres llaminadures típiques. I tornàvem a començar. El sostre no semblava tenir cap esquerda, cap escletxa, i en canvi, en el punt àlgid dels nostres cants col·lectius, entre les ombres tremoloses projectades per les “bombes” (una manera d’anomenar els fanalets), tornàvem a escoltar aquell catacrac i el sostre deixava anar altra vegada un estrepitós raig de sorpreses.
Aquesta és una de les vivències més vibrants i un dels records més màgics i perdurables de la nit de reis. Qui l’ha tastada la vol fer tastar: es transmet, doncs, de generació en generació. Amb variants: la casa comú pot ser la d’uns amics, tiets, veïns… la tradició es reunir la família, però el concepte de família és ampli i flexible, el cas és ser colla i enfortir llaços de pertinença."
Cançons que la mainada canta per anar a rebre o esperar els Reis.
Els reis vénen,
vénen de la muntanya,
i porten joguines per la canalla.
Els reis vénen,
vénen de l'Orient,
i no porten res als nens dolents!
Els reis vénen
les cirerers cauen,
cauen de pastor
per nostre senyor
(Popular a Badalona)
més lletres aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada