BALL Associació Cultural Va de Bot. Ballada Mercé 2014. Escenari Plaça de Catalunya. LLETRA. ES DARRER QUE TANQUI No et ponguis, lluna amorosa, en sa nit dóna claror: sempre trobaré s'amor que me protemeres closa.
Sa lluna plena penjava sobre la mar en es fons, paisatge que enlluernava ple de neu des Galatzó.
Fa lluna nova, estimat, avui sa nit és molt fosca i és perquè s'amaga tota, no sortirà fins demà.
He vist sa lluna brodada d'agulles de cap lluent, plena, oberta i amatent: anava tota mudada. MÚSICA Xaloc Música
Lletra Pilar Reiona
Música Marta Elka Calafell/ Pilar Reiona
Àlbum Iris
Any 2009
BALL Associació Cultural Va de Bot. Ballada Mercé 2014. Escenari Plaça de Catalunya.
LLETRA Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal. Vet aquí es vuit vents del món.
Una dona marinera sempre mira d'on ve es vent, tan si es llevant com ponent es bon temps sempre l'espera. Qui s'enamora no es cansa si viu amb l'opinió que després d'una maror sol venir una bonança.
Lluna de plata, calaix de records, pes qui te mira jo faig sa cançó i amb sa teva claror
vull fer un mató de nits i de dies per dur companyia.
Ses ones banyen de blaus es racons i en es esculls s'hi arrossega es meu cor. Sa barca de s'oblit s'endurà endins neguits i follies. Ai! barqueta, vine.
Adéu, estrelles, fanals de l'enyor, a dins cada una s'hi crema un dolor. Es temps ho esborra tot i un altre amor clourà ses ferides. Ai! vine, amor, vine.
MÚSICA
MUSICA NOSTRA
Lletra Miquela Lladó
Música Miquela Lladó
Àlbum En directe
Any 2000
Halldor Mar fa ONU Inèdit treball i sorprenent en versiona algunes de les peces més populars de la cançó i el català dels anys roca seixanta i Setanta.
Lluna de plata, calaix de records, pes qui te mira jo faig sa cançó i amb sa teva claror vull fer un mató de nits i de dies per dur companyia.
Ses ones banyen de blaus es racons i en es esculls s'hi arrossega es meu cor. Sa barca de s'oblit s'endurà endins neguits i follies. Ai! barqueta, vine.
Adéu, estrelles, fanals de l'enyor, a dins cada una s'hi crema un dolor. Es temps ho esborra tot i un altre amor clourà ses ferides. Ai! vine, amor, vine. Lletra Miquela Lladó Música Miquela Lladó Música Nostra
Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, i els meus cabells als quatre vents; i aquest mirar tan indecís, ara amargant, ara endolcit, de dies bons i de mal temps; potser faig pinta d'haver estat lladre de fruites i de blats, de camps que acaricia el sol, però és que m'hi ajec i hi faig l'amor com hi he jugat i m'hi he perdut, sense mai perdre-m'hi del tot.
Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, i els meus cabells als quatre vents, i aquests meus ulls descolorits, verdosos, blaus, mig enfosquits; em faig mirall de tots aquells amb qui he sofert, amb qui he gaudit, perquè el meu cor no s'ha rendit ni penedit d'anar més lluny, d'on algú diu que ens aturem si no volem anar a l'infern, cosa que mai no m'he cregut.
Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, i els meus cabells als quatre vents, vinc a trobar-te i a sentir com és d'immens aquest camí que encara tornaria a fer; camí de totes les olors del gessamí dels meus records d'Alexandria i d'Istanbul; i com voldria perdre-m'hi i enamorar-m'hi com ahir ans que se m'acluquin els ulls.
i com voldria perdre-m'hi i enamorar-m'hi com ahir ans que se m'acluquin els ulls.
(adaptació de Josep Tero, cantada per Marina Rossell)
S'ha mort Georges Moustaki, el cantant francès, nascut a Alexandria, era un emblema de la cançó universal i un gran amic de la cultura catalana Noticia Vilaweb
Avec ma gueule de métèque De juif errant, de pâtre grec Et mes cheveux aux quatre vents Avec mes yeux tout délavés Qui me donnent un air de rêver Moi qui ne rêve plus souvent Avec mes mains de maraudeur De musicien et de rôdeur Qui ont pillé tant de jardins Avec ma bouche qui a bu Qui a embrassé et mordu Sans jamais assouvir sa faim
Avec ma gueule de métèque De juif errant, de pâtre grec De voleur et de vagabond Avec ma peau qui s'est frottée Au soleil de tous les étés Et tout ce qui portait jupon Avec mon cœur qui a su faire Souffrir autant qu'il a souffert Sans pour cela faire d'histoires Avec mon âme qui n'a plus La moindre chance de salut Pour éviter le purgatoire
Avec ma gueule de métèque De juif errant, de pâtre grec Et mes cheveux aux quatre vents Je viendrai ma douce captive Mon âme sœur, ma source vive Je viendrai boire tes vingt ans Et je serai prince de sang Rêveur ou bien adolescent Comme il te plaira de choisir Et nous ferons de chaque jour Toute une éternité d'amour Que nous vivrons à en mourir
Et nous ferons de chaque jour Toute une éternité d'amour Que nous vivrons à en mourir.
Sala Pau Casals de L'Auditori de Barcelona Un comiat entre amics “Donarem les gràcies al nostre públic, que ens ha fet ser qui som, i a tots els que corporativament o personalment ens han ajudat a connectar amb la terra. Us deixem les nostres cançons; amb elles, sempre ens tindreu entre vosaltres”
FONT : enderrok Tio Canya Deixeu que rode la roda (Edigsa, 1976) una cançó que no ha passat de moda, encara cal seguir cantant.
En la pobla hi ha un vell en la pobla hi ha un vell que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra, porta gorra i brusa negra, i una faixa morellana. Tres voltes només va anar el tio Canya a València: primer quan va entrar en quintes i en casar-se amb sa femella. La tercera va jurar de no tornar a xafar-la; que a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara. Set vegades va fer cua, set vegades va fer cua, en presentar uns papers, per no saber expressar-se, per no saber expressar-se, en llengua de forasters. Aguantà totes les burles, les paraules agrejades, i a la Pobla va tornar. Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada. Tio Canya tingué un fill Tio Canya tingué un fill que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra porta gorra i brusa negra, i una faixa morellana. Bé recorda el tio Canya quan varen portar-lo a escola set anys, la cara ben neta, ulls oberts, camisa nova. Però molt més va obrir els ulls el xiquet del tio Canya quan va sentir aquell mestre parlant de manera estranya. Cada dia que passava, Cada dia que passava anava encollint els muscles per por a que el senyor mestre per por a que el senyor mestre li fera alguna pregunta. Aguantà càstigs i renyes sens gosar d´obrir la boca i la escola va odiar. Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada. Cròniques del carrer diuen cròniques del carrer diuen d´uns nets que té el tio Canya que són metges a València que són metges a València professors i gent lletrada. Quan a estiu vénen al poble, visiten el tio Canya i el pobre vell se´ls escolta parlant llengua castellana. Però cròniques més noves expliquen que el tio Canya ja compta amb besnéts molt joves que alegren la seua cara. Mai parlen en castellà mai parlen en castellà com han après dels seus pares, sinó com la gent del poble, sinó com la gent del poble la llengua del tio Canya. Reviscola, tio Canya, amb gaiato si et fa falta que a València has de tornar Tio Canya Tio Canya no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou, perquè avui tens temps encara.